Faba Asturiana

Tot i que aquest no és un producte produït al Baix Llobregat l’incloem aquí en motiu del cap de setmana gastronòmic asturcatalà que es va dur a terme els dies 20 i 21 de Març. Són molts els noms que es donen a aquest producte estrella de la gastronomia astur, i alguns d’ells erronis. En castellà la “haba”, i en català la fava, que s’aplica a la llavor de Vicia fava L., a Astúries s’anomena “faba de mayo”, i, per tant, res té a veure amb les mongetes seques o fesols. Aquestes corresponen al grà de la planta anomenada Phaseolus vulgaris L., i que a Astúries anomenen “faba”, i en plural “fabas” o “fabes”. La zona de producció de la “faba” està constituïda per terrenys ubicats al territori de la Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries. La producció de mongetes seques es centra en finques d’uns 6000 m2 de superfícies mitja, situades a les riberes dels rius o zones planeres on es possible el cultiu. La cuina més profundament astur, la que porta gens del nord i reminiscències celtes, té plats amb connotacions gairebé d’altres segles. Plats que oloren a vall humida i bromosa, a nit freda i jornada laboriosa. És obvi que els plats més originals de cada regió o zona van inseparablement units a les seves matèries primes alimentàries més rellevants. En aquest sentit les “fabas” asturianes cobren especial importància. Són l’ingredient fonamental del més universal plat astur, “La Fabada”. Es tracta de mongetes blanques, de mida relativament gran i reniforme, molt suaus de pell i mantegoses al paladar quan estan ben cuites. Quan es remullen prèviament augmenten considerablement de volum. Per a diferenciar aquestes de la resta de mongetes seques, existeix una Denominació Específica o I.G.P (Indicació Geogràfica Protegida) que certifica les mongetes tipus Granja, collides i envasades o elaborades dins els límits geogràfics del Principat d’astúries, i controlades pel Consell Regulador, convertint-les així en “Faba Asturiana”.