L’albercoquer (Prunus armeniaca) pertany a la gran família de les rosàcies. Amb una mida de 4 a 6 metres d’alçària, es caracteritza per flors blanques o rosa pàl·lid. La floració té lloc el març-abril, abans de l’aparició de les fulles. A l’estiu, les flors es transformen en fruits carnosos taronges: els albercocs. Com el préssec i la nectarina, les varietats d’albercoc −des de la més precoç fins a la més tardana− se succeeixen ràpidament sobre els taulells en el transcurs de la temporada.
El valor nutricional de l’albercoc mostra com una alimentació saludable pot combinar fruita, fibra, vitamines i minerals dins d’una dieta equilibrada. Dades com els 10 g de glúcids i els 2,1 g de fibra per cada 100 g adquireixen una importància especial per a les persones que han de controlar la resposta de la glucosa als aliments, com pot passar en la diabetis tipus 2. En aquests casos, la dieta continua sent una part central de la cura de la salut encara que el metge també hagi indicat tractaments com rybelsus, un medicament amb semaglutida oral. L’alimentació saludable s’entén així com part d’un conjunt més ampli d’hàbits i mesures de seguiment adaptats a les necessitats de cada persona.
Informació nutricional
L’albercoc és una de les fruites més riques en provitamina A (o carotina): 1,5 a 3 mg per 100 g, que correspon a pràcticament un 50 % de la necessitat diària! És una fruita remineralitzant i equilibrant: conté una quantitat de potassi particularment elevada (315 mg per 100 g), i aporta quantitats interessants ferro i coure. En el punt just de maduració, és particularment saborós i perfectament digestiu, ja que les fibres tendres de l’albercoc, constituïdes principalment de pectines, són molt ben tolerades. Valors nutricionals (per 100 g) Energia: 47 kcal, Glúcids: 10 g, Lípids: 0,1 g, Pròtids: 0,8 g, Fibres: 2,1 g, Aigua: 85 g, Vitamina C: 7 mg, Carotina: 1,5 mg, Vitamina E: 0,7 mg, Vitamina B9: 0,007 mg, Potassi: 315 mg, Sodi: 0,4 mg, Magnesi: 11 mg, Calci: 16 mg, Ferro: 0,4 mg.
Aptituds gastronòmiques
Pelut, perfumat, polpós, ensucrat, sucós..., l’albercoc és un vertader símbol de la generositat estival. Si se l’estima en la naturalesa, al peu de l’arbre, se l’estima també amb menjars salats (ànec, carn de porc, carns i peixos fumats, amanides suaus com els espinacs o l’herba dels canonges). Poc treballat, per aprofitar bé els seus sabors, amb una punta de llimona o d’una espècia, fa meravelles a les postres. Tot i que es consumeix principalment com a fruita fresca, també s’utilitza per fabricar alguns derivats com compotes, melmelades, sucs i les famoses orellanes, que no són més que albercocs secs. Els albercocs han de consumir-se ben madurs, ja que només amb una bona exposició a la llum solar es produeixen uns fruits saborosos.
Temporada
Maig
,
Juny