El fruit està format per una tija curta i gruixuda, que sosté una gran quantitat de fulles desplegades que descansen una sobre l’altra i que formen un conjunt més o menys compacte. Les fulles exteriors són més grans i desenvolupades que les interiors. Tenen diverses formes però generalment són rodones, ovalades o còniques. La superfície és llisa o crespa, la seva mida és bastant variable, normalment de 20 a 30 cm de diàmetre, però pot arribar a mesurar 50 cm.
Informació nutricional
La col lombarda es troba al mercat durant els mesos d’hivern. Aporta molt poques calories (20-25 calories per cada 100 grams) a causa del baix contingut d’hidrats de carboni. És rica en compostos de sofre, vitamina C i àcid cítric, que potencia l’acció beneficiosa d’aquesta vitamina. A més, aporta una quantitat considerable de fibra (cel•lulosa), que li confereix propietats laxants. Donada la seva composició, és font important d’antioxidants: antocianines (que li proporcionen el color rogenc o morat), betacarotens o provitamina A, vitamina C i compostos sulfurosos. És fresca si s’aprecia que està ben tancada i manté viu el color morat o rogenc característic.
Aptituds gastronòmiques
Hem de saber que a l’hora de cuinar la col, com totes les hortalisses, perd les vitamines si allarguem la cocció. Per això convé fer servir un recipient amb poca aigua i introduir-la-hi un cop l’aigua comenci a bullir. Hauríem d’utilitzar el brou per fer diferents menjars, ja que ha quedat la majoria dels nutrients en l’aigua. L’olor forta que desprèn la col quan la cuinem és a causa de l’abundància de sofre que conté. Per reduir l’olor que produeix la col en general s’ha de reduir el temps de cocció al màxim possible.
Temporada
Octubre
,
Novembre