Escarola

L’òrgan comestible de l’escarola és la roseta, que està formada per cinquanta o més fulles unides a un nervi central blanc. L’escarola (Cichorium endivia) és una planta bianual que pertany a la família de les compostes. Desenvolupa una arrel pivotant, és a dir, que se soterra com una prolongació de la tija, des de la qual surt el conjunt de fulles de forma molt diferent segons la varietat i que mai formen un cabdell. Diferenciem dos grups d’escarola segons la forma de les fulles, les llises i les arrissades. El color és variable, des del verd fosc fins al groc, però també trobem algunes varietats vermelles. Les fulles externes són més fosques que les internes i les més grans poden arribar fins als cinquanta centímetres de diàmetre.
Informació nutricional
L’escarola té un baix contingut energètic a causa de l’escassa aportació d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos. L’aigua n’és l’element predominant i hi trobem dissoltes petites quantitats de vitamines hidrosolubles. D’aquestes vitamines destaquen sobretot els folats (és la verdura que més en conté), seguit de les vitamines B1, B2 i C. Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos. Pel que fa al seu contingut en minerals, destaca el potassi. Aquest és necessari per la generació i transmissió de l’impuls nerviós, per a una activitat muscular normal i per mantenir l’equilibri d’aigua dins i fora de les cèl•lules. Valors nutricionals (per 100 g): Aigua: 93,1 g; Pròtids: 1,7 g; Greixos: 0,1 g; Hidrats de carboni: 4,1 g; Fibra: 0,9 g; Calci: 81 mg; Fòsfor: 54 mg; Ferro 1,7 mg; Sodi: 14 mg; Potassi: 294 mg; Vitamina A: 3.300 UI; Energia: 20 kcal.
Aptituds gastronòmiques
L’escarola és un vegetal molt valorat, amb un característic gust dolç-amarg que la fa molt agradable al paladar. De la mateixa manera que l’enciam, és imprescindible per elaborar una bona amanida d’hivern, la seva temporada. Consumint-la d’aquesta manera, en fresc. conserva totes les propietats nutritives. Pel seu gust característic lliga molt bé amb qualsevol mena de vinagreta, especialment l’elaborada amb oli, all, vinagre i sal. Així mateix, combina molt bé amb ingredients com la ceba, l’api, els fruits secs, el tomàquet i l’all, i amb fruites com la magrana i els cítrics, entre d’altres. Per tal de reduir el sabor amarg característic de l’escarola i fer-la més dolça i agradable, podem blanquejar l’escarola cobrint-la i evitant que li toqui el sol, encara que algunes varietats fan aquest procés de manera natural. Les fulles més verdes i dures es poden utilitzar per elaborar brous i purés de verdures.
Temporada
Gener , Febrer , Març , Novembre , Desembre

 

 

TORNAR